trencaclosques-7
Les blaves juguen uns daus ben baixos però com que l’esperança es l’últim que es perd i esperem que els nostre adversari no jugui un nombre més alt de 5 i després que ens surti un doble, com hauríem de jugar? Què dius un doble si en tindríem tres!
Era una situació desesperada, mala sort tota la nit i a mes a 10 el punt i no eren dolars, no havia fet encara comptes del que aquella maleïda nit havia perdut però, amb el vidok a 4, ja em veia posant-hi una propina final que em feia mal, físic i moral, quina mala manera de cloure una sessió nefast i el 3-1 per postres! …. però em vaig aferrar a l’ultima “chance” i vaig moure i en el llançament successiu un doble, alt però no pas el més alt, em va salvar un gammon d’or amb un toc final d’elegància que em va esmussar l’amargor que duia, des de feia bona estona, a la boca. Tan important es saber guanyar com saber perdre i en a questa partida, us ho dic de debò, vaig saber perdre.
Molt sovint m’he trobat en situacions semblants, i l’altre dia em va tocar de nou i a més contra un doble bloqueig i em van passar pel cap els meus temps de principiant i el munt de partides perdudes superficialment en situacions més o menys idèntiques.
Les meves fitxes blaves no han de patir de mal neguit i presses per entrar a casa o per ocupar-hi posicions, el que ara val es obligar el meu rival a obrir-se darrera i a més s’ha de limitar el risc de ser menjat, en tot això pensava i us diré que em vaig jugar el 5-4 avançant fitxes sí, però no posicions, el que, vist els daus que desprès em van sortir em va salvar la partida.
Es la jugada que val la partida i jugant amb les vermelles haig de moure un 1-1, no cal dir que les liles tenen la seva casa completament coberta, a mes el vidok es a 4 i de guanyar-la doble en son 8 de punts, la temptació es potent, però allò que es deia en castellà de que “la avaricia rompe el saco”, dites sincrètiques dels bons castellans antiretòrics, la retòrica va arribar amb “el càncer de Madrid, la Corte, y la capital del Imperio Colonial”, en tot això pensava, en el meu doble 1 i en l’avidesa dels colons que us diré que vaig jugar els 4 uns sense fer sortir ni una fitxa fora el que, vist els meus daus posteriors, em va salvar la partida, guanyant els 4 punts que el vidok marcava, allò de que “mas vale pájaro….”
|
